Escribimos una página de "Mi diario"


Querido diario:

Hoy ha sido un día muy especial: he visitado el museo “es Baluard” y además con nieve, con mis padres, mi hermana, mis tíos, mis primas y una amiga de mis primas. !Todo me ha encantado! Pero ha habido cuatro cosas que me han gustado muchísimo, además me han provocado pensamientos muy especiales.
Una de las cosas que me han encantado ha sido el aljibe. En ese momento me he sentido muy relajada porque el aire era caliente y me sentía como si estuviese en una sauna.
Otra cosa que me ha gustado ha sido un cuadro de Joan Miró que se titulaba “Càntic del Sol”. Era una luna y un sol y me ha hecho reir porque la luna parecía una sonrisa.
La tercera cosa que me ha encantado ha sido un cuadro de Miquel Barceló. Se titulaba “Fifteen holes, 1987” que representaba los agujeros de la luna. Me he sentido como si fuera una astronauta en la luna.
Pero de las cuatro cosas, la que me ha gustado más ha sido ir a la terraza del museo: había mucha nieve y me he sentido muy feliz jugando con mis primas y su amiga.
Ha sido un día perfecto!.


Mª Magdalena Ramis Segovia, 5ºB





                                                    Domingo,1 de Enero de 2011

Hoy he subido al cuarto de mi abuela ¡Ella tiene muchos libros!
Miré unos cuantos de ellos y ¡me encantaron!
Mi abuela me dijo que esos libros que me gustaban se los di yo porque ya no me gustaban y no los quería y en ese momento le pregunté…
¿Abuela me dejas estos libros para leer?
Ella me dijo que sí, pero yo aún no entendía cómo no me gustaban  esos libros antes.
                                                                     Judith  Bartels 5B



Miércoles 8 de Febrero

Hoy han venido dos amigos de mi madre a visitarnos.

Tienen una perra llamada Lia, es un Bichon Maltes de color blanco, se lleva muy bien con mis perras. Cuando las llevamos a pasear no paraba de correr como una loca.

A los amigos de mi madre les gusta mucho cocinar y se trajeron la Thermomix, es un aparato que hace comida.
Nos llenaron los armarios de la cocina, la nevera y el congelador.
¡Está muy rica su comida!

¡Así son los amigos de mi madre!


Alicia Alfageme 5ºB

FES UN RESUM D'AQUEST TEXT INFORMATIU

Què és i d'on prové l'energia? L’energia és la capacitat de realitzar un treball, es a dir, per fer qualsevol cosa que impliqui un canvi (un moviment, una variació de temperatura, una transmissió d’ones, etc.), cal la intervenció de l’energia. L’energia es pot manifestar de maneres molt diverses: energia cinètica la capacitat de realitzar treball associada al moviment dels cossos, energia tèrmica la manifestació d’energia cinètica suma de les aportacions microscòpiques de les partícules que formen una substància, que està molt relacionada amb la temperatura de la substància, energia potencial acumulada en determinades circumstàncies segons la configuració específica d’un cos respecte un sistema de cossos. Així, els cossos tenen capacitat de realitzar treball, encara que no es trobin en moviment i sense tenir en compte la quantitat d’energia tèrmica que posseeixen a causa de l’agitació de les seves molècules.   Tot i que una mateixa quantitat d’energia pot realitzar la mateixa quantitat de treball, segons com es manifesta aquesta energia (cinètica, tèrmica o algun tipus de potencial) es pot aprofitar millor o pitjor a l’hora de realitzar en treball. A la Terra, gairebé tota l’energia que utilitza l’home té el seu origen en el Sol. La gran quantitat d’energia que aquest produeix arriba al nostre planeta en forma de radiació electromagnètica que ens dóna llum i calor, i d’aquesta manera fa possible la vida al nostre planeta. Aquesta energia que ens arriba del Sol, es pot aprofitar de diverses maneres: L’acció directa dels raigs del Sol sobre l’atmosfera crea diferències de temperatura que originen els vents, les onades i la pluja. Totes aquestes són fonts d’energia directa del Sol i s’anomenen: eòlica (quan prové del vent), hidràulica (quan prové de l’aigua), solar tèrmica (quan s’aprofita la calor dels raigs que provenen del Sol) i solar fotovoltaica (quan es transforma la llum solar en electricitat). Al mateix temps, la radiació solar permet que les plantes creixin i serveixin d’aliment als animals herbívors, i aquests, al seu torn, als animals carnívors. Tota la matèria orgànica d’aquests éssers vius s’acumula i després de milions d’anys arriba a originar els jaciments de petroli , el gas natural i el carbó . Aquests jaciments són en el fons energia solar acumulada i els elements que provenen d’aquests jaciments s’anomenen combustibles fòssils. La majoria de combustibles que tots coneixem i que utilitzem diàriament en els nostres desplaçaments amb cotxes, avions i vaixells són productes que provenen dels combustibles fòssils. Un cas a part és l’energia elèctrica, que prové d’altres tipus d’energia. No arriba directament del Sol, ni existeixen jaciments d’electricitat, ni tampoc s’acumula, és a dir, s’està generant en el mateix moment en què es consumeix. Existeixen dos tipus de recursos per obtenir l’electricitat. D’una banda, comptem amb el Sol, l’aigua i el vent, recursos il·limitats que de manera periòdica tenim a la nostra disposició i que es coneixen amb el nom de renovables. D’altra banda, tenim els recursos no renovables: el carbó, el petroli, el gas natural i l’urani, que s’extreuen de la Terra i són transportats fins als centres de transformació, on es produeix l’electricitat o els productes derivats del petroli.   Energia primària i energia final Quan encenem un llum a casa, quan ens dutxem amb aigua calenta o quan posem benzina al cotxe estem fent un consum d’energia final. Les formes d’energia més habituals que utilitzem en aquestes accions són l’electricitat, la gasolina, el gasoil, el gas natural o el butà. La majoria d’aquestes fonts d’energia provenen d’una transformació a partir d’una altra font energètica (energia primària ). Així, l’electricitat pot venir de l’energia hidràulica, de l’energia nuclear, del carbó, del gas natural, de la llenya, etc. i la gasolina, el gasoil i el butà s’obtenen del refinatge del petroli. En el procés de transformació d’energia primària a energia final hi ha pèrdues causades pel mateix procés o pel transport, i consums d’energia associats al procés de transformació que fan que, en realitat, l’energia necessària perquè s’encengui una bombeta a casa nostra sigui més alta que la que és consumida per la bombeta. Així l’energia consumida per la bombeta és el que s’anomena consum final d’energia, mentre que l’energia que ha calgut utilitzar en les diverses centrals elèctriques que han generat aquesta electricitat és el que s’anomena consum d’energia primària. El concepte d’energia primària és útil per avaluar les necessitats energètiques d’un país o regió, ja que representa la suma de l’energia necessària per produir tota l’energia consumida al territori de què es tracti. L’anàlisi del consum d’energia final i la seva evolució seran molt útils, en canvi, per analitzar el comportament de les indústries, de les llars, els comerços o els mitjans de transport pel que fa a la utilització de l’energia. Per últim, cal assenyalar que no tota l’energia final que es consumeix és energia útil per a les nostres finalitats. Seguint amb el mateix exemple d’abans, l’energia útil seria la llum que desitgem obtenir quan encenem una bombeta, deixant de banda l’energia en forma de calor que desprèn la bombeta quan és encesa. De la mateixa manera, quan escalfem alguna cosa a la cuina, de l’energia final que es consumeix i que desprenen els fogons, només una part s’empra per coure els aliments (energia útil), la resta es perd tot escalfant l’aire del voltant, l’olla, etc. i no és, per tant, energia útil. http://www.gencat.cat/

EL TEMPS A TV SA QUINTANA

Els /les alumnes de 5è B hem estudiat el clima de les Illes Balears.
Per això hem fet de meteoròlegs. Hem fet mapes de previsió del temps i ho hem exposat als/a les companys/es.

En podeu veure una mostra als següents vídeos:

TASCA: EL CÒMIC


EL CÒMIC


Què ha de tenir el nostre còmic?
(Criteris d'avaluació).
· Hi ha d'haver un mínim de 8 vinyetes.
· El pintarem amb colors i els repassarem amb punta fina negre.
· Farem la lletra majúscula.
· Hem d'emprar diferents tipus de bafarades.
· Hi ha d'haver diferents tipus d'oracions.
· Ha de sortir alguna onomatopeia.
· Hem d'emprar diferents tipus de plans.

Com farem el còmic?
  • - En primer lloc, hem de cercar la idea, l'argument que volem contar.
  • - Caracteritzar els personatges que volem que surtin: principals i secundaris.
  • - Situar on passarà la historieta (llocs i ambients) .
  • - Una vegada tenim l'argument, el dividim en petites unitats (vinyetes) i
    escrivim el diàleg. El revisam i el corregim amb la mestra.
  • - Pensam amb els recursos que utilitzarem.
  • - Planificam les vinyetes que tindrà el nostre còmic. Feim un esborrany
    (dibuixos esquemàtics de les vinyetes) i provam de escriure dins les
    bafarades.
  • - Revisam l'esborrany.
  • - Revisam l'ortografia per parelles. Finalment, quan ja creiem que està bé ho comentam amb la mestra i decidim si hi ha vinyetes innecessàries

DIADA ESCOLAR DE LA PAU I NO VIOLÈNCIA


Maria Magdalena Ramis Segovia
Dimecres, 30 de gener del 2012

DRETS I DEURES DELS INFANTS

Un dret és allò que els altres han de respectar de tu. Un deure és allò que has de fer obligatòriament. Els drets dels nins són aquells drets que posseeixen els nins i els adolescents. Els drets dels infants són una conquesta social que està consolidada en l'àmbit formal i legal.
Què són drets?
Dret d'anar a l'escola.
Dret a tenir família i doblers suficients per viure.
Dret a tenir menjar i beure suficients.
Dret a tenir amics.
Dret a ser diferent.

Què són deures ?
Deure de respectar el medi ambient.
Deure d'ajudar i d'obeir als pares.
Deure de complir les nostres obligacions.
Deure d'aprendre.
Un deure és allò que ja saps que has de fer.

Per a tenir drets, la gent que ens envolta ens els ha de donar i nosaltres, a canvi, tenim l’obligació de comportar-nos d’una manera determinada: d’això se’n diu tenir deures.

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DELS INFANTS

Fou adoptada per L'assemblea General de les Nacions Unides el dia 20 de novembre del 1959.
PRINCIPIS
Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració.
Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. 
 Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social.
Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.
Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió.
Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental.
Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació.
Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

30 DE GENER: DIADA DE LA PAU I NO VIOLÈNCIA


Versió en Català: Gerard Quintana i Jordi Batiste


 Escolta-ho en el vent
Per quants camins l'home haurà de passar 
Abans que arribi a ser algú? 
Quants mars haurà de creuar un colom blanc 
per dormir a la platja assegut? 
Quants canons més hauran de disparar 
Abans que per fi es quedin muts? 
Això, amic meu, només ho sap el vent
Escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt 
abans d’arribar a  veure el cel? 
Quantes orelles haurem de tenir 
per sentir comk ploren arreu? 
Quantes morts més ens caldran amic meu 
Per saber que ha mort massa gent? 
Quants anys podrà una muntanya existir 
Abans que l’ensorri la mar? 
Quant temps la gent haurà de seguir 
Per guanyar-se la llibertat? 
Quantes vegades podrem girar el cap 
fingint que no ens n’hem adonat?

DRETS I DEURES DELS INFANTS


ESCRIBIMOS CUENTOS EN CASTELLANO



EL CUENTO DE

LAS MARIPOSAS.


Hace tiempo existía un lugar maravilloso donde todo estaba limpio, verde, lleno de flores , árboles , y un sol brillante.

En este lugar vivían mariposas bonitas de muchos colores , pero cada una hacía sus cosas sin contar con las demás.


Hasta que un día las mariposas comenzaron a sentirse mal y empezaron a perder su brillo y sus colores. El cielo se volvió gris y la reina de las mariposas habló con un doctor y pidió ayuda para encontrar el remedio a esta enfermedad , porque si no , se
morirían todas .

Así que una joven oruga decidió ofrecerse voluntaria para viajar a otros lugares  y encontrar el remedio para salvar a su reino . La oruga Adriana y cien mariposas jóvenes se fueron a buscar ayuda .

Seguidamente, cada una de ellas comenzó su camino para lograr encontrar algo de lo que esperaban, pero algunas se quedaron atrapadas, otras se perdieron y otras murieron. 


Sólo quedaba la oruga que con su paso pequeño,no lograba avanzar mucho.

Después de días y tomando pequeños descansos para dejar su vieja piel, continuó su camino hasta que, cansada de no encontrar una sola pista y protegida por las pocas hojas de un árbol, comenzó a tener miedo y a dejar de sonreír.

Comenzó su proceso de descanso y transformación para convertirse en mariposa, por eso se encerró en su capullo y durmió tres días para poder pasar a su nueva vida.

Adriana siguió con su camino sin encontrar nada, pues ya estaba muy cansada del viaje. Quería dejarlo todo, y pensaba en la vergüenza que le daría volver a su familia sin haber resuelto el problema .

De repente, se encontró con Daniel, se conocieron y se hicieron muy amigosporque Daniel le explicó que tenía los mejores amigos del mundo y que siempre estaban dispuestos a investigar y ayudar , pero siempre todos juntos.

Entonces Daniel ayudó a Adriana, porque le hizo ver que si las personas se quieren, se protegen y están juntas, pueden lograr lo que se proponen.

La mariposa entendió que ella sola no haría nada, sino que tenía que unirse a las otras e investigar todas juntas.

Finalmente Adriana lo hizo así, regresó con su familia de mariposas y les explicó lo que había pasado .

A partir de ese día, todas estuvieron muy unidas y se protegieron.

Y el brillo y el color volvieron a su reino .


Deissa Rodríguez Rodríguez

5è B





Qüestionari SANT ANTONI

• Aquests dies se celebra a la majoria de pobles de Mallorca una festa d'hivern molt anomenada.
 A quina festa ens referim?
 • Qui era SANT ANTONI?
 • Quin dia se celebra?
 • Que se fa el dia abans de la festa?
 • I el dia del Sant?
 • Per que creus que se fa això?
 • Què és un fogueró ?
 • Escriu la lletra gloses populars que parlen d'aquesta festa
. • Ara vosaltres intentau inventar-vos gloses.
 • Aquests dies se canten cançons i gloses amb un instrument molt típic. De quin instrument se tracta? . Dibuixa'l.
 • Escriu el vocabulari emprat en aquestes dates.
 • A quin poble de Mallorca la festa de Sant Antoni se celebra amb més esplendor? .
 • Fes una llista dels pobles on es fan foguerons
. • Com ho celebrau a SINEU?
 • Fes una REDACCIÓ explicant com és a la nostra escola la festa de Sant Antoni.
 • Fonts d’informació.

@LS alumn@s de 5è.B VOS DESITJAM BONES FESTES

De Buzón
De Buzón
De Buzón



RAFEL TONI GELABERT

SALMA BERJAL
De Buzón


De Buzón


JAUME CORRÓ REBASSA

MARIA MAGDALENA RAMIS SEGOVIA
Buzón

TONI GÓMEZ CASAS
De Buzón

PEP ESTELA RIUTORT

De Buzón

F.Xavier
De Buzón














PER UN NADAL + SOSTENIBLE


1. Nadal + sostenible també amb la natura
1.1. No feu servir molsa pels pessebres
 La molsa protegeix el sòl del bosc i en canvi.
 Podem fer servir altres materials com sorra, serradures tenyides, fulles seques...
1.2. No utilitzeu les clàssiques plantes ornamentals nadalenques: grèvol, vesc,...
 Els seus fruits són font d’aliment d’alguns animals.
 Podem utilitzar motius decoratius alternatius.
1.3. Adquiriu arbres de Nadal de vivers i plantacions controlades.
 La tala incontrolada perjudica greument el medi natural. L’etiqueta garanteix el seu origen sostenible.
 Quan acabin les festes portem-lo a la deixalleria perquè en facin compost
1.4. Substituïu els avets de Nadal per espècies mediterrànies.
 L’avet no s’adapta al clima mediterrani, necessita molta aigua.
 Podem optar per espècies pròpies com l’alzina, l’arboç o el llentiscle

2. Els àpats de Nadal + sostenibles
2.1. Compreu la quantitat justa de menjar.
 Llençar menjar és un contrasentit ètic i una despesa monetària.
 Podem calcular bé el que es necessita per cada àpat.
2.2. Eviteu les vaixelles de plàstic d’un sòl ús.
 Genera gran quantitat d’escombraries supèrflues, no biodegradables i contaminants.
 Podem utilitzar la vaixella clàssica i els tovallons i les estovalles de roba.
2.3. Celebreu els sopars de feina en llocs accessibles en transport públic.
 Anar en cotxe genera gran consum d’energia i contaminació.
 Podem anar caminant o en transport públic.
2.4. Consumiu productes frescos i de producció local.
 El consum de carburants en el transport genera contaminació.
 Podem evitar el consum de productes envasats o congelats de procedència llunyana i evitar els embolcalls excessius.
2.5. Adquiriu productes certificats
 Els productes certificats ecològicament fan un consum inferior de matèries primeres i minimitzen la contaminació generada.
 Podem reduir la petjada ecològica

3. Els residus de Nadal + sostenible
3.1. Recicleu l’arbre de Nadal
 L’arbre de Nadal normalment no sobreviu. En llençar-lo a les escombraries ocupa molt volum i no es pot tractar bé.
 En acabar les festes, podem portar-lo a un punt de recollida per fer-ne compost.
3.2. Recicleu el paper i el cartró dels embolcalls dels regals.
 La fabricació de paper reciclat és un estalvi de matèries primeres i energia respecte la fabricació de paper nou.
 Podem evitar l’ús innecessari d’embolcalls. Poden reutilitzar els papers d’embolicar. Podem aprofitar paper i cartró usats per fer ornaments nadalencs. Podem dipositar els papers inútils en els contenidors específics.
3.3. Recicleu el vidre de les ampolles.
 El vidre és 100% reciclable, i això representa un gran estalvi de matèries primeres i d’energia.
 Podem comprar ampolles de vidre retornable. Podem dipositar les ampolles buides al contenidor corresponent.
3.4. Feu guarniments amb material reciclat.
 És una manera de reduir els residus que es generen, sobretot, amb els embolcalls.
 Amb imaginació, podem convertir el que aparentment són residus en objectes decoratius.
3.5. Visiteu la deixalleria quan feu neteja de trastos vells.
 Molts dels residus que generem durant el Nadal no es poden recollir normalment als contenidors habituals (mobles, ordinadors, electrodomèstics...).
 Podem dipositar els aparells vells directament a la deixalleria.

4. Els regals del Nadal + sostenible
4.1. Feu regals no materials
 Pels regals materials es consumeixen matèries primeres i es generen residus, però hi ha serveis que poden ser un regal ben original.
 Podem regalar entrades de cinema, viatges, esports d’aventura, ... que són regals originals, que no generen residus.
4.2. Eviteu els embolcalls innecessaris
 Els clàssics regals porten molts embolcalls que només fan una funció estètica i generen molt residu.
 Podem escollir bé els regals, que no siguin “caixes buides”. Podem reaprofitar els embolcalls per altres obsequis.
4.3. Feu servir felicitacions electròniques.
 Cada any s’envien milers i milers de targetes de Nadal i comporten una despesa important de paper.
 Podem enviar felicitacions electròniques, que són fàcils d’enviar i arriben al moment. Hi ha pàgines web que ofereixen aquest recurs.
4.4. Feu regals útils
 Si fem un regal útil per a la persona que el rep és una forma de quedar bé i d’estalviar recursos.
 Podem pensar la compra amb temps i esbrinar què pot ser d’utilitat per al destinatari.
4.5. Poseu-vos d’acord per regals familiars i conjunts.
 Molt sovint s’acumulen petits regals d’escassa utilitat.
 Podem posar-nos d’acord i fer un únic regal entre uns quants.

5. Les joguines del Nadal + sostenible
5.1. Tingueu en compte els materials de les joguines
 Moltes joguines es fan amb plàstics i additius químics tòxics que es poden transferir a l’atmosfera o a les mans i la boca dels infants.
 Podem regalar joguines fetes amb fusta, paper, cartró, metall, cotó, llana... que normalment causen un impacte ambiental més baix i sovint estan confeccionades de manera artesana.
5.2. Fomenteu les joguines fortuïtes i autoconstruïdes
 Les joguines molt sofisticades no estimulen la imaginació dels nens. Sobretot els més petits prefereixen objectes de la vida quotidiana.
 Podem preparar “la panera dels tresors” que conté petits objectes com retalls de roba, trossos de fusta, cabdells de llana, nous, petxines, pedres... que no es trenquin amb facilitat ni siguin perillosos.
5.3. No és bo que els nens rebin totes les joguines que demanen
 Resulta molt educatiu que de ben petits els infants s’acostumin a controlar els hàbits de consum.
 Podem promoure que l’infant trii les joguines que li agraden i en seleccioni algunes per a la carta als Reis o al Pare Noel, tenint en compte que no ho pot demanar tot.
5.4. Eviteu les joguines bèl·liques i sexistes
 Encara que aquestes joguines no suposen un impacte ambiental afegit, fomenten actituds enfrontades amb els criteris de la sostenibilitat global i un atac a la diversitat.
 Podem fomentar actituds com la tendresa i l’afectivitat en els nens o l’audàcia i la iniciativa en les nenes, a través de les joguines que regalem. Així podem equilibrar els rols de la dona i l’home.
5.5. Tingueu en compte alternatives a les joguines.
 Moltes joguines són reproduccions barroeres d’objectes dels adults. Sovint la imatge que dóna la publicitat sobre una joguina no compleix les espectatives quan es té a les mans.
 Podem regalar llibres, peces de roba, o objectes reals d’adult com prismàtics, aquarel·les, calculadora o eines.

COM PUC MILLORAR LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES?

LES 5 ETAPES PER RESOLDRE UN PROBLEMA:

1.- COMPRENSIÓ DE L’ENUNCIAT:
1.1.- Llegir el problema amb tranquil•litat
1.2- Entendre totes les paraules
1.3.- Distingir les dates del problema de la pregunta
1.4.- Veure la relació entre les dates i la pregunta
1.5.- Expressar el problema en les teves paraules

2.- COMPRENSIÓ DEL PROBLEMA
2.1.- Fer un dibuix o esquema de la situació
2.2.- Si les quantitats no són molt gran representar-les amb objectes
2.3.- Si les quantitats són molt grans imaginar-se les dades més xicotetes
2.4.- Si el problema està plantejat de forma general, donar dades concretes a les dades i treballar amb ells.

3.- TROBAR VÀRIES ESTRATÈGIES DE RESOLUCIÓ
3.1.- Trobar similituds amb altres problemes i veure com s’han resolt
3.2.- Imaginar-se un problema més fàcil per resoldre-ho
3.3.- Veure casos particulars per a que donen pistes per a la seva solució
3.4.- Aprofitar un dibuix
3.5.- Fer una bona notació per passar del llenguatge natural al matemàtic
3.6.- Imagina el problema resolt, per veure la relació de la situació de partida amb la final
3.7.- Imaginat el contrari del que vols demostrar
3.8.- Es poden usar alguns trucs matemàtics
3.9.- Veure un cas general que serà més senzill que un particular

4.- SELECCIÓ D’UNA DE LES ESTRATÈGIES ANTERIORS

4.1.- No acovardir-se
4.2.- No cap ficar-se en fer sempre la mateixa estratègia
4.3.- Provar amb altres estratègies si una no et funciona
4.4.- Tractar de aplegar fins al final

5.- REFLEXIÓ DEL PROCÉS SEGUIT
5.1.- Veure el camí seguit i veure on estigueren els entrebancs
5.2.- Com vares sortir dels entrebancs
5.3.- Els moments de canvi de rumb
5.4.- Entens la solució i si té sentit
5.5.- Sabries fer-ho ara de manera senzilla
5.6.- Aplicaries el mètode emprat a casos més generals
5.7.- Podries resoldre altres situacions paregudes relacionades amb el tema
5.8.- Quin ha segut la tendència del teu pensament (visual, analítica, lenta, ràpida, segura, dubtosa, variada monòtona, ..)