@LS alumn@s de 5è.B VOS DESITJAM BONES FESTES
 |
| De Buzón |
 |
| De Buzón |
 |
| De Buzón |
RAFEL TONI GELABERT
SALMA BERJAL
 |
| De Buzón |
 |
| De Buzón |
JAUME CORRÓ REBASSA
MARIA MAGDALENA RAMIS SEGOVIA
 |
| Buzón |
TONI GÓMEZ CASAS
 |
| De Buzón |
PEP ESTELA RIUTORT
 |
| De Buzón |
F.Xavier
 |
| De Buzón PER UN NADAL + SOSTENIBLE 1. Nadal + sostenible també amb la natura 1.1. No feu servir molsa pels pessebres La molsa protegeix el sòl del bosc i en canvi. Podem fer servir altres materials com sorra, serradures tenyides, fulles seques... 1.2. No utilitzeu les clàssiques plantes ornamentals nadalenques: grèvol, vesc,... Els seus fruits són font d’aliment d’alguns animals. Podem utilitzar motius decoratius alternatius. 1.3. Adquiriu arbres de Nadal de vivers i plantacions controlades. La tala incontrolada perjudica greument el medi natural. L’etiqueta garanteix el seu origen sostenible. Quan acabin les festes portem-lo a la deixalleria perquè en facin compost 1.4. Substituïu els avets de Nadal per espècies mediterrànies. L’avet no s’adapta al clima mediterrani, necessita molta aigua. Podem optar per espècies pròpies com l’alzina, l’arboç o el llentiscle 2. Els àpats de Nadal + sostenibles 2.1. Compreu la quantitat justa de menjar. Llençar menjar és un contrasentit ètic i una despesa monetària. Podem calcular bé el que es necessita per cada àpat. 2.2. Eviteu les vaixelles de plàstic d’un sòl ús. Genera gran quantitat d’escombraries supèrflues, no biodegradables i contaminants. Podem utilitzar la vaixella clàssica i els tovallons i les estovalles de roba. 2.3. Celebreu els sopars de feina en llocs accessibles en transport públic. Anar en cotxe genera gran consum d’energia i contaminació. Podem anar caminant o en transport públic. 2.4. Consumiu productes frescos i de producció local. El consum de carburants en el transport genera contaminació. Podem evitar el consum de productes envasats o congelats de procedència llunyana i evitar els embolcalls excessius. 2.5. Adquiriu productes certificats Els productes certificats ecològicament fan un consum inferior de matèries primeres i minimitzen la contaminació generada. Podem reduir la petjada ecològica 3. Els residus de Nadal + sostenible 3.1. Recicleu l’arbre de Nadal L’arbre de Nadal normalment no sobreviu. En llençar-lo a les escombraries ocupa molt volum i no es pot tractar bé. En acabar les festes, podem portar-lo a un punt de recollida per fer-ne compost. 3.2. Recicleu el paper i el cartró dels embolcalls dels regals. La fabricació de paper reciclat és un estalvi de matèries primeres i energia respecte la fabricació de paper nou. Podem evitar l’ús innecessari d’embolcalls. Poden reutilitzar els papers d’embolicar. Podem aprofitar paper i cartró usats per fer ornaments nadalencs. Podem dipositar els papers inútils en els contenidors específics. 3.3. Recicleu el vidre de les ampolles. El vidre és 100% reciclable, i això representa un gran estalvi de matèries primeres i d’energia. Podem comprar ampolles de vidre retornable. Podem dipositar les ampolles buides al contenidor corresponent. 3.4. Feu guarniments amb material reciclat. És una manera de reduir els residus que es generen, sobretot, amb els embolcalls. Amb imaginació, podem convertir el que aparentment són residus en objectes decoratius. 3.5. Visiteu la deixalleria quan feu neteja de trastos vells. Molts dels residus que generem durant el Nadal no es poden recollir normalment als contenidors habituals (mobles, ordinadors, electrodomèstics...). Podem dipositar els aparells vells directament a la deixalleria. 4. Els regals del Nadal + sostenible 4.1. Feu regals no materials Pels regals materials es consumeixen matèries primeres i es generen residus, però hi ha serveis que poden ser un regal ben original. Podem regalar entrades de cinema, viatges, esports d’aventura, ... que són regals originals, que no generen residus. 4.2. Eviteu els embolcalls innecessaris Els clàssics regals porten molts embolcalls que només fan una funció estètica i generen molt residu. Podem escollir bé els regals, que no siguin “caixes buides”. Podem reaprofitar els embolcalls per altres obsequis. 4.3. Feu servir felicitacions electròniques. Cada any s’envien milers i milers de targetes de Nadal i comporten una despesa important de paper. Podem enviar felicitacions electròniques, que són fàcils d’enviar i arriben al moment. Hi ha pàgines web que ofereixen aquest recurs. 4.4. Feu regals útils Si fem un regal útil per a la persona que el rep és una forma de quedar bé i d’estalviar recursos. Podem pensar la compra amb temps i esbrinar què pot ser d’utilitat per al destinatari. 4.5. Poseu-vos d’acord per regals familiars i conjunts. Molt sovint s’acumulen petits regals d’escassa utilitat. Podem posar-nos d’acord i fer un únic regal entre uns quants. 5. Les joguines del Nadal + sostenible 5.1. Tingueu en compte els materials de les joguines Moltes joguines es fan amb plàstics i additius químics tòxics que es poden transferir a l’atmosfera o a les mans i la boca dels infants. Podem regalar joguines fetes amb fusta, paper, cartró, metall, cotó, llana... que normalment causen un impacte ambiental més baix i sovint estan confeccionades de manera artesana. 5.2. Fomenteu les joguines fortuïtes i autoconstruïdes Les joguines molt sofisticades no estimulen la imaginació dels nens. Sobretot els més petits prefereixen objectes de la vida quotidiana. Podem preparar “la panera dels tresors” que conté petits objectes com retalls de roba, trossos de fusta, cabdells de llana, nous, petxines, pedres... que no es trenquin amb facilitat ni siguin perillosos. 5.3. No és bo que els nens rebin totes les joguines que demanen Resulta molt educatiu que de ben petits els infants s’acostumin a controlar els hàbits de consum. Podem promoure que l’infant trii les joguines que li agraden i en seleccioni algunes per a la carta als Reis o al Pare Noel, tenint en compte que no ho pot demanar tot. 5.4. Eviteu les joguines bèl·liques i sexistes Encara que aquestes joguines no suposen un impacte ambiental afegit, fomenten actituds enfrontades amb els criteris de la sostenibilitat global i un atac a la diversitat. Podem fomentar actituds com la tendresa i l’afectivitat en els nens o l’audàcia i la iniciativa en les nenes, a través de les joguines que regalem. Així podem equilibrar els rols de la dona i l’home. 5.5. Tingueu en compte alternatives a les joguines. Moltes joguines són reproduccions barroeres d’objectes dels adults. Sovint la imatge que dóna la publicitat sobre una joguina no compleix les espectatives quan es té a les mans. Podem regalar llibres, peces de roba, o objectes reals d’adult com prismàtics, aquarel·les, calculadora o eines. |
COM PUC MILLORAR LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES?
1.- COMPRENSIÓ DE L’ENUNCIAT:
1.1.- Llegir el problema amb tranquil•litat
1.2- Entendre totes les paraules
1.3.- Distingir les dates del problema de la pregunta
1.4.- Veure la relació entre les dates i la pregunta
1.5.- Expressar el problema en les teves paraules
2.- COMPRENSIÓ DEL PROBLEMA
2.1.- Fer un dibuix o esquema de la situació
2.2.- Si les quantitats no són molt gran representar-les amb objectes
2.3.- Si les quantitats són molt grans imaginar-se les dades més xicotetes
2.4.- Si el problema està plantejat de forma general, donar dades concretes a les dades i treballar amb ells.
3.- TROBAR VÀRIES ESTRATÈGIES DE RESOLUCIÓ
3.1.- Trobar similituds amb altres problemes i veure com s’han resolt
3.2.- Imaginar-se un problema més fàcil per resoldre-ho
3.3.- Veure casos particulars per a que donen pistes per a la seva solució
3.4.- Aprofitar un dibuix
3.5.- Fer una bona notació per passar del llenguatge natural al matemàtic
3.6.- Imagina el problema resolt, per veure la relació de la situació de partida amb la final
3.7.- Imaginat el contrari del que vols demostrar
3.8.- Es poden usar alguns trucs matemàtics
3.9.- Veure un cas general que serà més senzill que un particular
4.- SELECCIÓ D’UNA DE LES ESTRATÈGIES ANTERIORS
4.1.- No acovardir-se
4.2.- No cap ficar-se en fer sempre la mateixa estratègia
4.3.- Provar amb altres estratègies si una no et funciona
4.4.- Tractar de aplegar fins al final
5.- REFLEXIÓ DEL PROCÉS SEGUIT
5.1.- Veure el camí seguit i veure on estigueren els entrebancs
5.2.- Com vares sortir dels entrebancs
5.3.- Els moments de canvi de rumb
5.4.- Entens la solució i si té sentit
5.5.- Sabries fer-ho ara de manera senzilla
5.6.- Aplicaries el mètode emprat a casos més generals
5.7.- Podries resoldre altres situacions paregudes relacionades amb el tema
5.8.- Quin ha segut la tendència del teu pensament (visual, analítica, lenta, ràpida, segura, dubtosa, variada monòtona, ..)
WEBS INTERESSANTS
Webs que em serveixen per aprendre
mapes
http://www.omerique.net/polavide/rec_polavide0708/recursos_propios_varios.html
http://www.xtec.cat/recursos/socials/mapes/indexeuro.htm
http://ccsocials.blogspot.com/2008/09/recursos-didctics-i-mapes-muts.html
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/mapes11.htm
hort
http://www.botanical-online.com/lesplantes.htm
http://propiedadesalimentos.blogspot.com/2007/09/propiedades-de-las-almendras.html
http://www.iolandabustos.com/ca/cuina-silvestre/128-tartar-de-salmo-i-figues-de-moro
problemes
http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/9/Usr/eltanque/problemas/probfeb03/problemas_31.pdf
http://www.tinglado.net/?id=problemas-matematicas-primaria
QUÈ FEIM A LES SESSIONS DE FILOSOFIA?
- INTRODUCCIÓ
- OBJECTIUS
- Participar respectant les normes de la conversa establertes i signades per tot el grup i que tenim anotades al quadern de sessions.
- Intentar fer una lectura comprensiva, respectant els signes de puntuació.
- Treballar les habilitats de pensament.
- Respectar els distins punts de vista i opinions, intentant ésser empàtics.
- HABILITATS
- MATERIAL
- ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ
- Per què afirmes que...?
- Què et fa pensar que...?
- Amb què et bases per dir...?
- Pots donar algun argument per justificar el que dius?
- Quina raó tens per dir que...?
- Pots donar alguna raó per provar el teu punt de vista?
- ....
J-¡Hola!
R-¡Hola!
J-¿Cómo te llamas?
R-Me llamo Rafel.¿Y tú cómo te llamas?
J-Me llamo Julià.
R-¿Cuántos años tienes?
J-Tengo diez años.¿Y tú?¿ cuántos años tienes?
R-También tengo diez años.
J-¿Dónde vives?
R-Ahora vivo en Sineu, en la Calle Buenos Aires, nº 28 ¿y tú? ¿dónde vives?
J-Vivo en Lloret, mis padres se han mudado.
R-¿Cuál es tu comida preferida?
J- Mi comida preferida es la hamburguesa.¿Y tú?¿cuál es tu comida preferida?
R- Mi comida preferida es la pizza.
J-¿Cuál es tu color preferido?
R-Mi color preferido es el azul.¿Y el tuyo cuál es?
J-Mi color preferido es el verde.
R-Adiós Julià, hasta otro día.
J-Adiós Rafel, hasta otro día.
Rafael Quetglas y Julià Gayà
DIÁLOGOS EN CASTELLANO
Javi entra en un bar. Está lleno de gente y llama a su amigo José.
Javi: -Hola José ¿te vienes? Estoy en el pub Casa Castillo intentando ligar un poco.
José: -Si hay chicas guapas ahora mismo vengo.
Javi: -Ok. Perfecto.
(Llega José al bar. Javi y José estaban guapísimos a punto de ligar)
José: -Hola Javi, ¿vamos a beber algo?
Javi: -Me parece una gran idea.
José: -¿Qué quieres beber?
Javi: - Una sandi sin alcohol.
José: -¡Camarero dos sandis sin alcohol!
Javi: -Vamos a ver si hay chicas guapas
José: -Me parece perfecto.
Javi: -Allí hay dos chicas gemelas, rubias y están solas, ¿vamos a hacerles compañía? ¡Espérame no corras!
José: -¿Cómo os llamáis?
Gemelas: -Yo Sara, y ella Carolina.
Javi: -¿Vamos a brindar con unas sandis?
Gemelas: -¡Nos encantaría!
Pep Estela Riutort y Xavier Costa Ferriol
Un día en la playa
Aina estaba dispuesta a pasar un día en la playa cuando de repente se encontró con Nena una amiga de la infancia y compañera de clase.
Aina: -Hola Nena,¿cómo estás?
Nena: -Estoy bien, ¿y tú?
Aina: -También.
Nena: -¿Cómo te va el colegio?
Aina: -Maravillosamente bien,¿y a tí?
Nena: -También,pero tenemos que hacer dos diálogos .
Aina: -Igual que yo.Tengo uno para inglés y otro para castellano.
Aina: -¿Cómo te va por aquí?
Nena: -Muy bien, he hecho nuevos amigos.
Aina: -¿Te vienes a dar un baño con la tabla de surf?
Nena: -Por qué no, es divertido darte un chapuzón.¡Venga vamos!
Aina: -¿Puede venir mi amiga Sara?
Nena: -¡Por supuesto que sí!¡Venga chicas al agua!
Aina: -¡Vamos! ¡Sí!
Nena Ramis Segovia y Aina Gili Gelabert
Hablando con una amiga
Un día en mi casa sonó el teléfono ¡Era mi amiga Deissa!
DEISSA: -¡Hola Alicia!
ALICIA: -Hola ¿cómo estás?
DEISSA: -Bien ¿i tú?
ALICIA: -Muy bien.
DEISSA: -Mañana ¿vienes a mi casa?
ALICIA: -¡¡¡sí !!!
DEISSA: -¿Cuándo te vengo a buscar?
ALICIA: -Después de comer.
DEISSA: -¿qué haremos mañana?
ALICIA: -¡Podemos jugar a muchas cosas!
DEISSA: -¿Cómo qué?
ALICIA: -Como jugar a la pelota...
DEISSA: -Sí, ¡nos lo pasaremos genial!
ALICIA: -¡sí, super bien!
DEISSA: -Bien, bueno tengo que irme.
ALICIA: -¿Dónde vas?
DEISSA: -Voy a montar en bicicleta. Hasta mañana, adiós.
ALICIA: -Adiós. Hasta mañana Deissa.
Deissa Rodríguez Rodríguez y Alicia Alfajeme
DIÁLOGOS EN CASTELLANO
En un tren,hablan el revisor y un turista extranjero:
Revisor: -¡Hola!, buenos días señor, como puede observar todos los pasajeros están sentados menos usted.
Extranjero: -Sí, tiene usted razón.
Revisor: -¿Puede hacer el favor de sentarse?
Extranjero: -No quiero
Revisor: -Si quiere
Extranjero: -No quiero
Revisor: -Si no se sienta le saco del tren.
Extranjero: -No por favor, quiero ir a ver a mi familia.
Revisor: -Pues en ese caso siéntese.
Extranjero: -Vale,vale como usted quiera.
En la cola del cine, hablas con una niña de tu edad:
Niño: -Hola guapa, ¿cómo estás ?
Niña: -Perfectamente.
Niño: -¿Quieres ver la película de terror conmigo?
Niña: -Si me vas a abrazar sí, si no no.
Niño: -Lo que tu me pidas, pero...
Niña: -Pero ¿qué?
Niño: -¿Quieres salir conmigo?
Niña: -Ni si quiera sé tu nombre. ¡Pringado!
Niño: -¡ Oh !
Maria Magdalena Ramis Segovia
En la cola del cine
N:-Niña
Y:- yo
N:-Hola ¿cómo estás?
Y:-Bien guapa ¿y tú?
N:-Gracias, también estoy bien.
R:-¿Qué película vas a ver?
N:-¡TINTIN!
R:-¡Ah! Sí, yo también, tengo el asiento n.18 ¿y tú?
N:-El asiento 19.
R:-A lo mejor podemos darnos un achuchón de
amigos ¡sólo uno y de amigos.
N:-GGGRRRR.
R:-Vaaaaaaa ¡Sólo uno!
Rafel Toni Gelabert Ballester
ORTOGRAFIA CATALÀ 3r. CICLE
ORTOGRAFIA CATALANA
3r. CICLE
1. Regles d'ortografia elementals (que s'han d'aplicar automàticament, si s'ha realitzat un aprenentatge de lectura i escriptura correcte):
1. GUe,i /Ga,o,u.
2. QUe,i/Ca,o,u.
3. Ce,i/Ça,o,u.
4. NY (cast.. Ñ).
5. Ús de I (i no Y) per a la conjunció.
6. R, a principi de mot i després de consonant. RR, entre vocals (el mateix so fort).
7. X, per al so de "ics". IX, per al so de "xeix".
8. Distinció LL/I (canalla, palla...) i LL/G-J (lloc/joc), especialment si hi ha confusió oral.
2. Regles d'ortografia bàsiques (que s'han d'haver après en acabar l'ensenyament primari):
Plurals amb -ES. I els canvis que comporten:
a) -ÇA ---> CES. (Reg. 3 elemental).
b) -CA --->QUES. (Reg. 2 elemental).
c)-QUA ---> QüES.
d) -JA ---> GES.
e) -GA --->GUES. (Reg. 1 elemental).
f) -GUA ---> GÜES.
3. Regla de la derivació: En una família de paraules, si el primitiu s'escriu amb A/E/O/U, els derivats també.
4. Regles de l'accentuació:
a) Paraules agudes: s'accentuen quan acaben en A, E, I, O, U; AS, ES, IS, OS, US; EN, IN.
b) Paraules planes: s'accentuen quan NO acaben en les terminacions anteriors.
c) Paraules esdrúixoles: s'accentuen SEMPRE.
d) Mots monosíl.labs: normalment no s'accentuen. Accent Diacrític
e) Quan s'ha d'accentuar la lletra A, s'escriu sempre [`].
f) Quan s'han d'accentuar les lletres I/U,s'escriu sempre [´].
g) Les lletres E/O portaran [`] o bé [´] (è/é, ò/ó) segons la pronunciació.
5. Regla bàsica de la dièresi: s'escriu ü quan la U va darrere de G o Q i davant de E o I.
6. Regla de l'apòstrof: escrivim L' davant dels mots començats per vocal o H.
7. Regla dels finals de verb amb -AVA: el pretèrit imperfet d'indicatiu dels verbs de la Primera Conjugació ha d'acabar sempre amb -AVA, -AVES...
8. Regla de SS/S entre vocals:
a) Entre vocals, SS representa el so d'essa sorda.
b) I S (entre vocals) representa el so d'essa sonora.
9. Regla de Mb,p,m: s'escriu M davant de B, de P i de M.
10. Regles del guionet:
a) S'escriu guionet (-) per separar els pronoms febles que van darrere del verb (si no hi va apòstrof).
b) S'escriu guionet (-) en elsnúmeros: entre la desena i la unitat; entre la unitat i la centena.
EL VIDRE
SI HAS CONTESTAT QUE SÍIIIIIIIII
Farem un treball de recerca d'informació sobre el vidre i el seu reciclatge, per poder-ho dur a terme.
Primer mirarem un vídeo i després cercarem informació per internet.
vídeo:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27827
Què hem de cercar:
1.Què és el vidre?
2.Quines propietats té?
3.Quins varen ser els primers objectes que es varen fabricar de vidre?
4.Quines són les matèries primeres per fer vidre?
5.Com s'obté el vidre?
6.De quin color és el contenidor de reciclatge del vidre? Dibuixa'l.
7.Indica tot el procés del reciclatge del vidre.
8.Quins beneficis suposa al medi ambient el reciclatge del vidre?
9.Cerca la informació i intenta resoldre el següent Problema: Quantes botelles de vidre necessitam reciclar per tenir una bombeta de 50w engegada durant un mes les 24 hores del dia?
10.Fes un vocabulari de les paraules que t'han costat més entendre i escriu el seu significat.
11.Quins consells donaries a les persones que no reciclen vidre per què a partir d'ara ho facin?
Pots trobar la informació del treball a les següents pàgines:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vidre
http://www.revibasa.com/reciclado_CAT.htm
http://www.bloctecnia.com/2007/10/reciclatge-vidre-paper-piles-envasos-de.html
